Mostrando entradas con la etiqueta La Noguera. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta La Noguera. Mostrar todas las entradas

La cova del tabac de Camarasa

Anar a la Cova del Tabac és l'excursió per excel.lència de Camarasa. Els seus 300 metres de desnivell i una mica més de dos hores de recorregut la fan ideal per famílies amb fills. Cal fer-la durant la primavera o la tardor. A l'estiu, el sol de la plana de Lleida farà que sigui força més dura.

Mapa del recorregut a la cova del tabac
Mapa de l'àrea de l'excursió

Deixem el cotxe després de la presa de Camarasa anant cap a Cellers. Tornem enrere caminant per sobre la presa. El camí està molt ben marcat, la primera part és ombrívola entre molta vegetació i la segona és a la cara sud del Montroig, on domina la roca. Tenim molt bones vistes cap al congost de Mu, on es pot veure el castell d'Alòs de Balaguer i cap a la plana de la Noguera. La part final del recorregut està equipada amb sirgues i escales de ferro, en plan via ferrata, que potser no la fa apta per a tothom.

A la cova està protegida contra el vandalisme amb una reixa on hi ha una porta amb un candau amb combinació que està gestionat per Espai Origens.  La cova de grans dimensions, 130 de fondària, 20 d'alçada i 15 d'amplada, és de formació càrstica amb estalagmites i estalactites, i té unes pintures neolítiques molt malmeses. És una bona idea portar llums per inspeccionar la cova.

Congost de Mu
Congost de Mu - Castell Alòs
Algunes grapes i cadenes
Àrea en excavavió
Riu Segre - Camarasa
Cartell informatiu de la cova del tabac
Cartell informatiu

Sant Mamet feu-me tenir força llet

Sant Mamet mirant Montsec de Rúbies
Montsec de Rúbies

Des de Sant Mamet, d'uns 1400 m, tenim un balcó de més 1000 metres sobre la Depressió Central que ens permet veure, en un dia clar, Montserrat i el Montsant a la Serralada Prelitoral Catalana. A la part septentrional, el Montsec, més alt i d'una gran bellesa, i les Serres Marginals ens tapen el Pirineu. Als nostres peus podem veure els pobles de Vilanova i Santa Maria de Meià.

Al cim, pelat i ventós, hi ha una ermita i un refugi de muntanya amb accés lliure.

A Sant Mamet, s'hi pot arribar des d'Alòs de Balaguer pel camí de la mina, hi ha una mina de bauxita abandonada. Una pista de 15 Km que posarà a prova la resistència del nostre vehicle.

Sant Mamet mirant Terradets
Mirant cap a Terradets
Refugi i ermita de Sant Mamet
El Refugi i l'ermita
Sant Mamet mirant Montserrat
A l'horitzó, centre, petitet, Montserrat
Interior refugi de Sant Mamet
Interior refugi de Sant Mamet
El Castellot i Sant Mamet nevats
El Castellot i Sant Mamet nevat

Forn de pa Solans de Ponts

Quan entrem al Solans ens deixen bocabadats els seus inmensos pans.

Es tracta de pans amb Indicació Geogràfica Protegida "Pa de Pagès Català", un pa tradiconal, amb crosta cruixent i molla tendra. També cal que se'ls doni forma manualment, que la cocció sigui amb solera refractària i una fermentació lenta d'almenys 3 hores.

Parc de la Roca del Call de Ponts

Àrea de pícnic roca del call de Ponts

El parc de la Roca del Call de Ponts és un ampli espai tancat amb cuidador i un gran pàrquing a l'exterior.

Conté una àrea de pícnic de pagament amb taules i barbacoes que està molt bé. També hi ha una àrea d'esbarjo gratuita que inclou gronxadors, una tirolina, una pista esportiva, un llac artificial de 4000 m2 per iniciar-se al piragüisme i un apartat amb màquines de tortura per tal que la gent gran es mantingui en forma.

En conjunt forma una àrea de lleure harmònica amb arbres de veritat al costat del Segre. Ja fora del parc podem trobar un corredor vorejant el Segre on fer una bona passejada observant ocells.

tirolina de la roca del call de Ponts llac artificial de 4000m2

Penelles - GarGar Festival

«Gar Gar», soroll de la ganga, au estepària en perill extinció, és el nom que han posat al Festival de murals de Penelles.

El GarGar ha convertir a Penelles en un referent estatal en Street Art. Tres dies anuals de festival que han omplert les parets del poble de murals fets per grafiteros d'arreu el món. Sense dubte, el poble es mereix una visita!

El Palauet de la muralla de Balaguer

El Palauet de Balaguer

Aquesta casa senyorial, al costat de la plaça del Mercadal, es pot llogar sencera o per habitacions.

La part del darrera dóna al pas de ronda que comparteix amb les cases veïnes. Aquest va per sobre la muralla i transcorre paral·lel al Segre.

El Monestir de les Avellanes

Monestir de les Avellanes
Monestir de les avellanes

Al Monestir de les Avellanes hi podem fer una estada espiritual, convivint amb els germans Maristes, o bé simplement estar-hi a règim d'hotel en una de les seves austeres, però ben acondicionades, habitacions dobles.

Al restaurant del claustre, que segueix horaris europeus, hi podem provar plats propis de la Noguera, elaborats amb productes locals, i el vi i la mel del monestir.

L'espai cuidat i ordenat, a peu de carretera però lluny de les aglomeracions, ens convida al recolliment.

Vinyes del Monestir, fan vi Costers del Segre
Claustre del Monestir

Vilanova de Meià

Carrer Vilanova de Meià

Capital del Montsec de Rúbies, poble senyorial transformat en centre vacacional, conserva un centre agradable, amb carrerons costeruts, plens d'escales i pòrtics, que sovint passen per sota les cases. A dalt de tot ens trobem amb l'immensa església de Sant Salvador, on destaca la seva portalada gòtica.

Al Cafè del Poble hi ha una àmplia terrassa que mira al Cogulló. Si hi pugem, a peu, en bici, o en tot terreny, tindrem una bona vista aèria de la Conca de Meià, Sant Mamet i el Montsec.

Centre d'interpretació de les esteles de Seró

El Museu Espai Transmissor acull un megàlit, trobat als Reguers de Seró sota el Monestir de Refet, al que fa 4200 anys se li donava un ús funerari. Les pedres que el formen, decorades amb motius diversos, són fragments d'esteles anteriors amb ús i data incerts.

Aquesta troballa del 2007, excepcional en si mateixa degut als gravats de les pedres, ha revifat l'interès pel megalitisme català.

El museu, inspirat en les granges i coberts de l'entorn, està fet bàsicament de cement, totxanes i rondins de ferro oxidats. Pel seu tamany cal reconèixer que es troba força ben integrat en el medi.

En conjunt és un museu fàcil de visitar, on ens endinsarem a la prehistòria recent de ponent sense arribar a col·lapsar-nos.

Museu de la Noguera: 973.445.194

Escalant a Cubells

Escalant a Cubells

De Cubells a Artesa, al canvi de rasant, prenem la pista que hi ha a ma esquerra, un quilòmetre més enllà estem a sota de les Penyes de Mania. Aparquem i agafem amunt un dels corriols que amb uns 10 minuts ens porten a la base d'uns 300 metres de roca, orientada a llevant, una mica abrasiva, ideal pels matins solejats d'hivern.

Les vies, les més fàcils alguns dies massa concorregudes, van de nivell 5 fins a nivell 8.

És un plaer escalar amb tota la fèrtil vall de Foradada als peus i l'Urgell a l'horitzó. Si el sol pica es sent el brunzir de la natura. Els corbs, que viuen en aquestes roques, ens criden marcant el seu territori. També s'acostuma a veure alguna parella de voltors donant toms.

La cova de la Vansa de Tòrrec

Balma de la Vansa

Us proposem una petita excursió des de Tòrrec a la cova de la Vansa i torrents contigus.

Tòrrec és un petit nucli del Montsec de Rúbies que es resisteix a morir, com resen les lloses que hi ha plantades a l'entrada del poble amb les dates en que es va portar la llum, l'aigua i el telèfon al poble.

La cova de la Vansa és un nucli troglodita, habitat fins a mitjans del segle XX, situat en una balma de les cingleres del riu Tòrrec. Els habitatges, que no sabem si encara són propietat privada, són envaïts sense massa miraments pels visitants, en alguns sembla que hi tanquen bestià. En tal cas, és una bona idea portar una llanterna que ens facilitarà la seva exploració.

Si tornem a Tòrrec pel riu ens trobem amb unes gorges que inviten a banyar-nos.

Santa Maria del Castell de Sant Llorenç de Montgai

Santa Maria del Castell de Sant Llorenç de Mongai
Santa Maria del Castell

A aquesta església romànica s'hi arriba per una pista pedregosa que zigzagueja per la Serra de Sant Cristòfol, situada al darrera de Sant Llorenç.

Els 200 metres de desnivell sobre l'embassament la converteixen en un bon mirador tan cap a la banda de Balaguer com cap a Camarasa.

Embassament de Sant Llorenç des de Santa Maria del Castell
Embassament de Sant Llorenç
Camarasa des de Santa Maria del Castell
Camarasa i Sant Jordi

Casa Rural Sant Josep del Molí


Aquest antic molí fariner, actualment en règim de masoveria, ha estat reconvertit en una casa rural on es lloguen habitacions independents i es dona servei de restaurant.

La casa es troba aïllada a les afores de Tartareu, rodejada de roures i alzineres on s'hi fan força bolets si el temps acompanya.

Al restaurant, obert els cap de setmana, es serveixen plats generosos, en els que abundent productes de proximitat i de molta qualitat.


Telèfon Sant Josep del Molí: 973.438.118

Apartaments Les golfes del Montsec d'Alòs de Balaguer


Les golfes del Montsec són uns apartaments que formen part de l'antic molí d'oli i farina d'Alòs de Balaguer. El molí estava alimentat per un petit salt d'aigua d'uns 15 metres que abans també donava llum al poble.

Els apartaments, amb una capacitat de 4 persones cada un, són moderns, lluminosos i ben acondicionats. Des de la finestra es veu i es sent brollar l'aigua del Segre que es troba a uns 10 metres. Els xops i pollancres sembla que ens vulguin entrar a casa.

Alòs de Balaguer, encaixonat al principi pel congost de Mu, sota la serra de Sant Mamet, és un paratge natural excepcional, encara per descobrir.

Cafeteria Snack-Bar La Brasa de Ponts

Cuina de la Brasa de Ponts

Avui, ens hem deixat aconsellar pel Francesc del Tossal, que té el morro fi, i hem anat a La Brasa de Ponts. El local és petit, ple de mussols, té una barra on es pot menjar tot fent-la petar amb el propietari i cinc taules apartades.

S'hi menja de conya, la brasa excel·lent, les patates palla fetes al moment. El vi de la casa, portat de Gandesa, es deixa beure però tomba! També fan pop a la gallega, que ens ha quedat pendent per una altra vegada...

Lògicament, hi hem tornat i el pop és immillorable.

Telèfon de La Brasa: 973.460.747

Masia Massanés a la Baronia del Rialb


Perduda a la conca del Rialb, en mig d'un bosc, dalt d'un turó assolellat, hi trobem la residència masia Massanés que compta amb un petit restaurant on s'hi menja molt bé. Destaquen la cuina de senglar i cèrvol amb tòfona negra de producció pròpia, el confitat de costella de porc amb mel, i els embotits dels seus veïns de la Masia Perdigués.

Si esteu recorrent el GR1, masia Massanes es troba al mig de l'etapa entre Oliana i el coll de Comiols, és un bo lloc on fer-hi estada i fonda.

Telèfon masia Massanés: 973.296.232

La Cova Gran de Santa Linya

Cova Gran de Santa Linya

Es tracta d'una immensa balma d'una gran bellesa cromàtica, que aixopluga 2800 m2 que es disputen escaladors i arqueòlegs, com ja ho feren, fa uns quants mil·lennis endarrere, els últims Neandertals i els primers Sapiens.

Segons els escaladors, és el millor lloc del món per fer escalda esportiva, degut a l'alta concentració de vies dures, 40 vies amb grau de més de 8 i 7 vies de grau 9. El fet que surti sovint en revistes especialitzades i la presència constant de gent mediàtica a la zona com en Crish Sharma fa que vingui gent de tot el món a fer-hi escalada.

A nivell arqueològic hi trobem 9 metres d'estrats, verges fins al 2002, que representen una seqüència inèdita dels últims 50.000 anys a la zona central de Catalunya. De moment ja sabem, segons en Rafael Mora, que hi convingueren l'Home de Neandertal amb el Sapiens, sense barrejar-se ni biològicament ni culturalment.

Esperem que aquest cop tinguin més sort els que fan el paper de Neandertals!

escalando en la cova gran de Santa Linya